De Twitter a l''staff' de la Reial Societat
L’àrea d’analistes de la Reial Societat la formen joves que s’han fet un nom a les xarxes socials
NATALIA ARROYO Barcelona
Soy fan de Natalia Arroyo, aunque no conteste a mis comentarios en twitter. De hehco sólo le hecho uno, en el que loaba un análisis táctico que habían hecho sobre el Barça y en el que me limité a decir que todo se reduce a que Messi hace lo que quiere y los demás trabajen para que cuando hay sombra, el resto parezca un equipo.
Llamadme simple, pero en el fondo se trata de hacer un equipo alrededor de lo que decide hacer Messi. Y eso no quiere decir que no sea trabajado. Reestructurar la anarquía del líder.— Juan Casellas (@jucasel) 22 de septiembre de 2018
Aún así. Me parece una de las comentaristas más afinadas del panorama deportivo de la zona. Sus contrincantes femeninas está por detrás. Dice mucho de ella el modo en el que ha llegado aquí: sin tener que mostrarse ante las cámaras, #MeVoyAlCuartoDeLosRatones.
#PeroNoNosVayamosDelTema.
De Twitter al despatx on es decideixen les coses importants. És el salt brutal que han fet Abel Rojas, Xabi Esnaola i Guillermo Valverde, incorporats aquest estiu com a analistes a l’organigrama esportiu de la Reial Societat, rival del Barça aquest dissabte al renovat estadi d’Anoeta (16.15 h). Sota el control de Roberto Olabe, director de futbol dels 'txuri-urdin', la Reial ha construït un grup de treball amb talent de tot arreu: des d’un segon entrenador amb ànima de primer (Rubén de la Barrera) per donar un valor afegit a la gestió d’Asier Garitano a la banqueta, fins al talent de tres tuitaires joves i amb passió, que ara posaran els seus ulls al servei del club.
Siempre he pensado que las redes sociales son una oportunidad. Y que a veces pasa un tren que hay que aprovechar. Y como podeis imaginar, no hablo por mí. Pensad en mi #RCDE si vais a hacer lo mismo...
Ja no aniran dient la seva a la comunitat virtual, sinó que ara faran una feina silenciosa. De fet, amb una piulada a mitjans de juliol, Rojas i Esnaola s’acomiadaven de Twitter amb un “Fins aviat” per centrar-se en la seva nova etapa al departament d’anàlisi de la Reial. El canvi els portava dels debats futbolístics a la xarxa, amb el rerefons dels portals web 'Ecos del Balón' i 'La Mano de David', a l’'staff' tècnic d’un club de futbol professional, on comparteixen feina amb Guillermo Valverde, fins ara redactor de 'Marcador Internacional' i també habitual de les reflexions tàctiques amb el perfil @willy_sagnol.
. Gracias a los que alguna vez os molestasteis en compartir/debatir acerca de algún contenido de la(s) web(s). Habéis sido muchos + de los que imaginé cuando nació La mano de DavidCapacitat per fer feina d’arxiu
L’aposta de la Reial Societat pel talent comunicatiu no és nova. Ja l’any 1996, en l’era Núñez, el periodista Lluís Lainz va abandonar 'La Vanguardia' –“On havia deixat de ser feliç perquè no em deixaven fer bé la meva feina”, diu– i es va incorporar al Barça per fer feines d’observació de rivals i jugadors. Era inèdit fins aleshores. “El club no tenia àrea de 'scouting' i amb prou feines hi havia deu ordinadors per a un centenar de treballadors”, recorda. De zero, i amb la confiança sobretot de Van Gaal i Rijkaard, va construir una dinàmica de treball que el va mantenir al Camp Nou durant gairebé 15 temporades. “Fer 'scouting' era com fer investigació periodística, era fer feina d’arxiu. Et calien habilitats de documentalista.
Són atributs que, en determinats casos, un club de futbol valora d’un periodista, fins al punt d’incorporar-lo a l’estructura. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana Catalunya Ràdio avançava que el Barça havia contractat el presentador de BeinSports França Jérôme Bigot, per controlar determinats mercats de fitxatges.
Yo les sugeriría un poco de AI, pero casi que se lo voy a recomendar al #RCDE
Són atributs que, en determinats casos, un club de futbol valora d’un periodista, fins al punt d’incorporar-lo a l’estructura. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana Catalunya Ràdio avançava que el Barça havia contractat el presentador de BeinSports França Jérôme Bigot, per controlar determinats mercats de fitxatges.
Yo les sugeriría un poco de AI, pero casi que se lo voy a recomendar al #RCDE
L’art de comunicar bé
“Potser han percebut en nosaltres una sensibilitat pel futbol, una mena d’extra de passió. La majoria de nosaltres s’hi dedica les 24 hores del dia, té una vinculació amb el futbol gairebé malaltissa”, diu Gaby Ruiz, que després d’una vintena d’anys a Canal+ va acceptar el rol d’analista amb el Middlesbrough d’Aitor Karanka. Ara treballa de 'scouter' per al Leeds United i és un altre dels casos de periodistes que fan el salt al futbol professional. Un salt que el creador de ‘PC Fútbol’ –un bagatge que ja el va introduir en l’immens àmbit de les bases de dades de jugadors d’arreu del món– ni s’havia atrevit a somiar i que li ofereix una oportunitat de viure el futbol des de dins i “amb un grau d’involucració” absolutament nou. “El periodista viu en una zona neutral i aquí formes part d’un equip. És una dinàmica emocional que et fa reviure”, comenta, tot i que no oblida la màgia d’analitzar davant un micròfon un partit que “s'ha d’anar desgranant en viu i verbalitzant”.
És justament això, transmetre futbol. Comunicar-lo bé. “Si som en un club és perquè algú ens ha escoltat o ens ha llegit. Perquè, d’alguna manera, hem convençut algú amb capacitat de decisió”. No és gens diferent del que intenta fer un entrenador, convèncer el vestidor i seduir-lo. Unificar l’idioma. De vegades, literalment, com li va passar a Lainz en l’era Rijkaard, quan el tècnic holandès encara no parlava prou bé el castellà. Lainz es va responsabilitzar de les imatges abans del partit i gravava la seva veu en off al DVD que Rijkaard posava a l’equip abans de jugar. Aquí mostrava altres dots periodístics que li van ser útils al Barça.
Bueno. No vamos a revisar la carrera de Mourinho, pero empezo xon roles muy poco académicos en el mundo del entrenador de fútbol.
La Reial Societat, en l’etapa de Moyes a Sant Sebastià, també va haver de recórrer al periodista Erik Bretos per traduir el missatge del tècnic als jugadors. Ara Bretos és un dels màxims responsables de l’àrea de reclutament del conjunt guipuscoà i un dels artífexs de l’arribada d’Abel Rojas, Xabi Esnaola i Guillermo Valverde, els tres tuitares d’Anoeta. “No importa gaire com arribis, l’única cosa que val és que tinguis coneixement i passió. Val per al futbol i val per al periodisme”. Consell de Gaby Ruiz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario