Esta claro que cada año al menos alguna vez me va a tocar cantar una despedida. Si el año pasado era para el de la calle de al lado, este año es para un clásico, del que aún recuerdo hablaba maravillas mi padre cuando lo vio jugar nada más llegar. Cierto es que los años pasan, pero a pesar de ello, nunca ha dejado de ser un futbolista y un profesional de la cabeza a los pies.
En este caso no hay mejor continuación al primer artículo de lo que era ser periquito, que ver la rueda de prensa que dio Pochettino el día de su despedida del Espanyol. Os transcribo el artículo de pericosonline, por ser más completo que el resto. Y del video en youtube ...
POCHETTINO: ‘EL MEU SENTIMENT PERICO NO EM PERMET DIR UN ADÉU’
El central argentí emocionat i entre llagrimes s’ha acomiadat públicament
Segurament el dia d’avui ha estat un dels pitjors tràngols com a espanyolista de Mauricio Roberto Pochettino. L´hispà-argentí, el jugador estranger que més vegades ha vestit la samarreta blanc-i-blava, va posar aquest migdia el seu punt i final com a professional de l’Espanyol. Ahir a la nit, per sorpresa de molts, va anunciar, de comú acord amb el club, que rescindia el contracte que el lligava per una temporada més.
Un Mauricio emocionat va començar dient “ És la roda de premsa més difícil de la meva vida, però vull que aquest sigui un comiat alegre perquè no l´entenc com a tal. M´acomiado com a futbolista, però d´aquí, d´aquest club, no marxaré mai pel sentiment que tinc cap a aquesta institució, a la seva gent i això és una cosa que romandrà en mi i en la meva família”, va apuntar, però no va poder continuar i va acabar en un mar de llàgrimes.
El central de Murphy en una conferència de premsa plena de emocions i llagrimes no ha volgut explicar detalladament el perquè de la seva sotida quan encara li mancava un any de contracte amb el club espanyolista. ”Ha estat una decisió meditada amb els meus, ja que tal com veia la situació el millor per a tots era la meva marxa del club". El defensa hispà-argentí, que va estar acompanyat per la seva família, no va poder contenir les llàgrimes mentre enumerava l´emoció que li produïa deixar l’Espanyol. En la seva al•locució va agrair “el tracte de Pedro Tomás. Crec que ha actuat com un gran senyor i espero haver-li correspost . Sempre estaré agraït el tracte que m´ha dispensat l´afició, el meus companys de vestidor i tota la gent del club que m´ha acompanyat des del primer dia”.
Només uns minuts més tard, quan va recobrar l´alè i va tornar a entrar a la sala de premsa de Montjuïc, va explicar que “és una decisió meditada des que va acabar la temporada. He viscut dues etapes molt productives en aquest club, amb una parada de tres anys a França, i en tot aquest temps he tractat de mostrar-me de forma professional. Per això, ara, estic molt content amb tot el que he aconseguit”.
Respecte a la seva possible incorporació com a tècnic del club o a l´organigrama esportiu, va assenyalar que “per desenvolupar aquesta tasca és necessària una capacitació. És una qüestió que m´agrada, que m´apassiona, però no m´he plantejat aquest futur en aquests moments”. El defensa va assegurar que havia comunicat aquesta decisió a algunes persones de la seva confiança com De la Peña i va revelar que “em quedo amb tots els anys que he gaudit en aquesta casa. Sempre he notat un respecte mutu de totes les parts i jo he tractat de correspondre de la mateixa manera”.
Pochettino, que va insistir que “aquest és el club de la meva vida, el que m´ho ha donat tot, del que els meus fills són seguidors”, va confessar que de tota aquesta llarga marxa professional “em quedo amb tots els bons moments, encara que reconec que he après més dels dolents, que dels bons. He après dels pals, dels cops, de les ensopegades. He gaudit al cent per cent perquè m´he entregat amb cos i ànima. Això és una cosa que la gent ha sabut valorar. Ho han apreciat i els estaré eternament agraït. Em sento molt més orgullós de l´aplaudiment que he rebut avui que qualsevol jugada que hagi fet”.
El central de Murphy de la gran resposta que sempre ha rebut de l´afició va reconèixer que “des del primer moment que vaig arribar vaig trobar una química especial. M´he identificat amb el sentiment perico, amb la gent, amb el club en sí, amb els seus colors. Crec que aquesta és l´explicació que fa que sigui una cosa màgica”.
Per últim, Pochettino ha reconegut que aquest no era el seu final somiat com a jugador del club i ha tingut paraules d’elogi cap a les persones del club que van confiar en el seu primer fitxatge com la família Lara i la família Perelló.
Per la seva part, el màxim executiu del club, Pedro Tomás, que va acompanyar en el comiat a Mauricio Pochettino, va elogiar la figura de l’exjugador blanc-i-blau. “No només és una enorme figura com a jugador, sinó com a professional i persona”. Per això, el màxim executiu del club, va assegurar que “pretenc sol•licitar, a la propera reunió del Consell d´Administració, que se li atorgui la insígnia d´or i brillants del club i que li sigui lliurada durant el proper partit del Ciutat de Barcelona. Pochettino no només estarà en el cor de tots els espanyolistes sinó que té les portes del club obertes”, va finalitzar el dirigent espanyolista.
NÚMEROS EN BLANC-I-BLAU DE MAURICIO POCHETTINO
275 partits de Lliga (13 gols)
29 partits de Copa (1 gol)
13 partits de
la Copa de la UEFA (1 gol)
Dues Copes del Rei amb l’Espanyol
Segon
jugador en vestir més vegades la samarreta del club a primera divisió en partits
de Lliga
Jugador estranger en vestir més vegades la samarreta del club a
primera divisió en partits de Lliga
Jugador que més partits ha defensat la
samarreta del club en competicions europees
Uno de los detalles que siempre tengo en la cabeza de Mauricio Pochettino es, ya hace muchos años, una declaraciones que hizo sobre lo de divertirse jugando al fútbol. No puedo transcribir textualmente lo que dijo pero iba por aquí:
“Yo juego al fútbol porque es mi trabajo y me da de comer. Yo si quiero disfrutar y pasarmelo bien me como un asado con mis amigos, y allí hacemos una pachanga”
Ciertamente se tomaba el fútbol en serio, y eso me hace pensar en que, cuando un profesional como él acaba su carrera en un club con la rueda de prensa que ha dado, pues que allí hay algo más 10 años tras de sí en un equipo de fútbol. Hay algo de lo que llamamos ser periquito.
Y como bien sabemos no ha sido el primero en ser periquito
No hay comentarios:
Publicar un comentario