22 junio 2006

secreto Secretos

Cuenta Charlie (al que no puedo referenciar porque aún no se ha lanzado que yo sepa con el "món blocaire") que la cuchara y el yogur que se estaba tomando mientras veia el TN aún están allí donde los dejó, cual viñeta de Mortadelo y Filemón. Y es que, unos gratuitos secretos Secretos se iban a personar en la Plaça de la catedral de la ciudad de al lado...

Des de mi LH, la sintonía SMS brafera me puso al corriente una media hora antes. Cierre de reunión catratxhera y raudo por Ronda a lomos de una Piaggio sombría. A tiempo! Pandora cerrando su concierto y la incógnita de si era cierta o no la aparición de Urquijo, Arroyo, Redondo y compañía. La disposición del teclado, la colección de guitarras, y sobre todo, esa banda izquierda sin nada más que la conexión al ampli no podía indicar otra cosa.

Al final, por fin, a solo 5-6 filas de nosotros, Los Secretos, en una mezcla de público de guiri botellon y sabor de veterano, single o con la familia a cuestas. No me dejaron elegir las canciones pero acertaron bastante la carta que le pediría: no faltaron Buena Chica, A tu lado, Déjame, Ojos de gata, y un par de las forzadas por el lanzamieno de su último trabajo "Una y mil veces", donde se dejaron acompañar por el solista que habia sido de "21 japonesas". A mí ya solo me faltaba que hubieran hecho el "Boulevard de los sueños rotos" y Sabina se hubiera pasado por allí....

Seis temas, cuatro de los auténticos clásicos... En época de noches de conjuntos verbeneros qué grande reencontrar por sorpresa a un clásico con mayúsculas, referencia musical personal desde hace 27 años, cuando, tal como nos recordaron, sacaron ese Déjame que sigue vivo y coleando cada vez que se arrancan con él.

1 comentario:

Charlie dijo...

Los Secretos,
21 de juny 2006
Plaça de la Catedral

Álvaro Urquijo - vocal i guitarra
Jesús Redondo - piano
Ramón Arroyo - guitarres
Juanjo Ramos - baix
Santi Fernández – bateria



Considerant el poc ressò mediàtic de
l’Ajuntament de Barcelona, una amalgama de
seguidors de les diverses bandes que hi actuaven,
espontanis curiosos , ‘guiris’ de festa, i
algun que altre defensor de la música espanyola i
descobridor de bandes en aquells concerts que només un
inquiet musical pot sentir encara a 5 euros (segur
que ens hi tornem a veure, nano!), ens vam congregar a
la Plaça de la Catedral, on s’hi oferia un
concert multi disciplinar en commemoració al dia de la
música a Europa.

Als instants finals del TN vespre, la notícia del
concert ens va agafar a la majoria en calces i el
iogurt a mig empassar, i enfilant la boca del metro
enviant de forma quasi autòmata uns sms desesperats a
destinataris amb vocació secretista (perdoneu si algú
no el rebés).

Ni idea del programa complert, però els antecessors
són d’aquells que s’han fet un nom
meritòriament des de fa quatre dies, des del meu parè,
en aconseguir un segell amb identitat pròpia, els
Pastora. La cloenda de l’acte va ser a càrrec de
Los Secretos...

Serà per la força del costum però alguns ja no els
imaginàvem actuant fora del Palau de la Música
Catalana, o com a mínim en espais oberts, i va ser
molt gratificant veure com llueixen la seva
experiència amb solidesa, tot i la poca durada - per
exigències del guió - que van estar en escena.

Van començar amb el "Buena chica". Ja et descoloquen i
penses que ha valgut la pena la corredissa. Mentres,
el teu subconscient t’avisa de que alguna cosa
anormal està passant dalt l’escenari...Juanjo i
Ramón estàn a només 1 metre un de l’altre però
“l’impertèrrit” el deixa fer, és
més, li segueix la beta , somriuen, comparteixen
micro!!!!!.

Hi va seguir "Nos vemos en abril", que és la única
cançó de l’últim disc que va veure la llum en
aquest concert i en la que la guitarra va patir
d’afonia a l’inici.

Després hi van posar dos clàssics seguits "Pero a tu a
lado" i "Ojos de gata". Recordaren molt a la
presentació del disc “Con cierto sentido”,
però sense els arranjaments de corda.

Tot seguit es van marcar un bon detall convidant a
escena al donostiarra Txetxo Bengoetxea, amb el qui
van interpretar un dels seus temes.

I com a fi de festa van fer que la gent hi participés
amb el "Déjame", un tema amb 27 anys d’història.
I per 27 més!


Charlie