Un dels atractius de L’H per aquest
estiu passa pel seu ampli ventall de bars i restaurants que ofereixen
‘tapes’ per a tots els gustos, des de les més clàssiques a les més
elaborades, passant per les gastronomies catalana, gallega o andalusa.
Parlar de ‘tapes’ a L’Hospitalet és parlar del
carrer Luarca,
al barri de Pubilla Cases. I és que aquest petit, però acollidor indret
de la ciutat, és des de fa molts anys visita obligada per als amants de
les
sardines, els ‘
flamenquines’, els
seitons, i les sempre incombustibles ‘
patates braves’. Sens dubte, els bars ‘
Damas’ i ‘
Córdoba’
són el millor exponent d’aquest gènere gastronòmic. En aquests dos
temples del ‘tapeo’ mai falten els plats més típics d’Andalusia, sempre
servits en racions generoses i a un preu força atractiu. Les terrasses
del carrer Luarca, atapeïdes de gent fins a ben entrada la nit, són una
de les postals estiuenques de L’Hospitalet.
Cierto! Luarca es emblemático, pero debo decir que lo fue más algunos años atrás... Eso sí, tras un par de años sin aparecer ya toca en este 2012...
No molt lluny del carrer Luarca trobem '
El Sueño', on possiblement serveixen les millors '
braves' de la ciutat, tant per gust com per quantitat.
Cierto! Y lo logré a la tercera!, aprovechando un final de liga en el que seguro que el equipo de la ciudad de al lado sejugaba algi y en la terraza de El Sueño no ponían tele...
L’altre
gran atractiu de la ciutat a l’hora de degustar saboroses ‘tapes’ és
l’entorn de la Rambla Just Oliveras, al Centre. Un clar exemple, és el
restaurant ‘
Ca les Noies’, a tocar de la plaça de
l’Ajuntament. Aquí predomina la cuina de mercat, que permet gaudir d’uns
plats molts creatius i gens convencionals. Molt recomanables són el ‘
carpaccio d’idiazabal’, la ‘
sobrassada amb mel’ i les
croquetes ‘CNL’.
El entorno Noies y Luarca son pelin diferentes en los aspectos en los que los he probado, pero reconozco que no he tapeado en Ca les Noies, Sólo he comido, y bastante bien.
A mig camí entre la delicadesa de ‘Ca les Noies’ i la puresa andalusa del carrer Luarca, trobem el ‘
Pica-Tapa’, al carrer Santa Anna. Realment, seure a la seva terrassa per assaborir un ‘
xoriçets amb vi’, unes
patates ‘paja’, o unes
potes de calamar pot resultar una experiència inoblidable.
Els
qui no vulguin allunyar-se del centre de L’Hospitalet a l’hora de
degustar les ‘tapes’ de tota la vida, disposen d’una doble oferta. D’una
banda, la recent reformada terrassa del
Casino del Centre, un indret confortable i tranquil, i de l’altra el bar ‘
Deportivo’, a la mateixa Rambla. En aquest cas, les generacions més veteranes sempre parlen meravelles de les seves
truites preparades amb mil i un ingredients.
Quizás meter en la misma sopa el Deportivo y el Ca les Noies es globalizar demasiado... Eso sí, tanto casino como Deportivo merecen también visita y repetición. Y que nadie olvide a los Hermanos López, por poner alguno más....
Possiblement
el barri de la Florida concentra dos dels restaurants de ‘tapeo’ amb
més solera de la ciutat. A l’avinguda de l’Electrictat té presència el
restaurant '
O’Chispa', el gran embaixador de la gastronomia gallega a casa nostra. Marxar d’aquí sense haver tastat el
pop, el
‘lacón’, les
empanades, els ‘
pimientos de Padrón’, o els
formatges acompanyats d’una copa de vi
‘albariño’ o ‘ribeiro’ pot ser un autèntic crim culinari. De la mateixa manera que amb el restaurant ‘
Al Andalus’, a l’avinguda Primavera, que sempre ofereix el millor sortit d’
embotits ibèrics, marisc,
fregits de peix i
vins del sud d’Espanya.
Estos me faltan!!! Cuando vamos???
L’altre
racó per excel•lència per gaudir d’un bon ‘tapeo’ és Bellvitge, i més
concretament l’entorn del mercat municipal. De fet, pocs són els
hospitalencs que no coneixen ‘
La Flama’ i la seva
terrassa sempre plena de gom a gom. Aquí, la carta de ‘tapas’ i de
cerveses és inesgotable, de les més extenses, i sempre plena de plats
que sorprenen. A pocs metres trobem una aposta segura, el bar-restaurant
‘
De Puente Genil a Lucena’. No només ofereixen els millors ‘
flamenquines’ de L’Hospitalet, sempre elaborats amb autèntic llom i pernil ibèric, sinó també bones racions de ‘
chocos’, ‘
morros’ i ‘
bombes’.
La Flama es el emblemático de Bellvitge, y el pendiente de Puente Genil a Lucena va a ir directo a las 4 cosas que menciona el artículo: flamenquines, chocos, morros y bombas.
El
barri de Collblanc també disposa del seu eix lúdic on poder gaudir de
bones ‘tapes’. Als primers números del carrer Riera Blanca es troben ‘
Casa Ferreiro’ i ‘
El rincón de Viti’.
Es tracta de dos autèntics ‘cracks’ del gènere gastronòmic del
pica-pica. Envoltats d’una decoració molt esportiva, plena de
fotografies amb jugadors del F.C. Barcelona, els visitants de ben segur
que sortiran triomfadors, sobretot si tasten les seves
conserves,
mariscs, i excel•lents
vins i caves.
Analicen ustedes contenidos de este barrio. Cuando nos vamos a esos barrios altos "tan bien relacionados"....
Santa Eulàlia també pot presumir de tenir bons indrets per compartir amb els amics mentre es degusten ‘tapes. El bar ‘
La Perla’, al carrer Castelao, ofereix als clients canyes de cerveses molt ben tirades, de la mateixa manera que el restaurant ‘
A ruta Galega’, al carrer Buenos Aires, 36. En aquest cas, els plats generosos de
pop,
croquetes i ‘
pintxos morunos’ faran plorar a més d’un visitant. Per últim, ‘
El Café de la Plaça’, a la plaça Francesc Macià, a més d’oferir un sortir de tapes infinit també és conegut per l’originalitat dels seus
entrepans.
En pie! Mi planta de mi escalera! Faltin algunos clásicos: el Serra, aunque solo sea por emblemático y por convivir muchos años con la Perla del Priorato, la Casa Galega, y el eterno Santana, precursor de Plaça y Ruta Galega y a su altura en tapeo....
En fin, me ofrezco a ciceronear en cualquiera de ellos.
Y una reflexión final: los de mi escalera no queremos que se vuelvan zonas de tapeo "guays" que vivan del nombre y del cuento a base de artículos en los especiales de La Vanguardia. Que sigan siendo auténticos!
o
