Esto podría ser también un #ComentarioDeTexto, pero tratándose en este caso de una conciudadana, me gusta más referenciarla con este adjetivo. No voy a poner todo el reportaje, que podeis leer aquí, (Crític, Periodisme d'investigació) ni comentar todos los puntos que pone, pues todos se comentan por ellos mismos. En alguno no podré evitarlo, probablemente....
Montse Santolino (l'Hospitalet de Llobregat, 1967), periodista,
comunicadora nada, activista social, d'esquerres, 'oenegera', que va
treballar de jove a la fleca dels seus pares i que l'1-O va passar el
dia recollint testimonis d'agressions policials, ens fa de
'traductora' del barri.
Aquesta crònica-passeig-entrevista vol servir per entendre què carai
passa en aquells llocs de la Catalunya oculta on mai no arriben les
càmeres de televisió. El que explica la ‘Santo’ és una bufetada amb la
mà oberta contra la Catalunya blanca, benpensant i de classe mitjana i,
en especial, per a periodistes de política que fem de tertulians a TV3
i a vegades no sabem què passa més enllà de les nostres fronteres. Ah, i
de passada, després de llegir el que passa en barris com aquest, potser
s’entén millor per què l’independentisme no arriba a segons quins
llocs.
Ya no he podido evitarlo en el primer envite. De hecho no hce falta ni que salgan de su ciudad de al lado. No me apetece ponerme a buscar enlaces de reportajes de sus barrios. Y podemos generalizar a otros candidatos a gobernantes porque justo el jueves pasado dejaba a un amigo al lado de su casa en Canyelles, justo delante de un bar, donde hace no demasiados meses un par de políticos de la nueva era parecían que iban a cambiar el mundo.
—Dels barris com la Florida, tothom que té possibilitats de marxar en
marxa. Es viu com un fracàs quedar-s’hi. Només hi queden els vells
—moltes àvies— que van construir el barri als anys seixanta i els nous
migrants acabats d’arribar-hi. Quan jo vaig tornar al barri, els meus
veïns em preguntaven: “Però per què hi has tornat?”.
Els ‘quinquis’ dels vuitanta són avui els nois magribins i llatins de 15
anys que ‘passen’ d’estudiar. Tenen el mateix comportament i la mateixa
manera de guanyar-se la vida que els joves de la meva generació als
vuitanta. Els adolescents dels barris estan, però, tots barrejats. Són
capaços de dir-se “moro de mierda” i alhora anar junts sempre. Els que
són nascuts aquí i els que van venir de la República Dominicana o del
Marroc acaben tenint les mateixes poques possibilitats de prosperar.
Sobretot per culpa del fracàs escolar. I, a més, un mal dia poden
‘liar-la parda’, ficar-se en un ‘lio’ i acabar a la presó per una
‘bronca’ testoterònica.
És veritat que molts dels que van créixer en barris com aquest als
anys setanta i vuitanta van millorar i se’n van anar d’aquí. Tenen cap
de classe mitjana tot i que tinguin compte corrent de classe obrera. Els
anava més o menys bé econòmicament —o almenys abans de la crisi—, però
en molts casos no tenen els recursos culturals necessaris per entendre
d’on vénen els cops quan hi ha problemes. Aquesta gent té por. Saben
que, si arriba una situació complicada, es poden quedar tirats de cop.
Tenen 40 o 50 anys, porten anys fent una mateixa feina; però, si canvia
alguna cosa a pitjor, no tenen possibilitat de reinventar-se ni de
sobreviure. No tindran on agafar-se. És gent que viu amb el neguit de
quedar-se sense res d’un dia per l’altre. Tota la seva vida es basa en
la idea de tenir una feina estable. Si això falla, falla tot. Si no
s’entén això, no s’entén res.
—És obvi que hi ha un gran desconeixement del que passa aquí. No
existim. No apareixem mai en el substrat cultural del país. Quan sortim a
les sèries de TV3, ho fem com la típica noia amb accent andalús de
pacotilla. O, quan surten per primer cop
un grup de llatins a la sèrie ‘Merlí’,
és per donar hòsties en un parc als nostres nens catalans. ‘El
estereotipo más estereotipo!’. Això és el que estem construint?
Els mitjans públics catalans ignoren ‘de facto’ aquesta part de la
població i, a més, pocs cops fan notícies com si els migrants les
anessin a consumir. Parlem sobre ells, però no parlem amb ells. Només
surten al ‘Telenotícies’ quan hi ha algun incendi i aleshores necessitem
un ‘negrito’ independentista o una boliviana que parli català. Hi
apareixen d’una manera folklòrica.
—Això que passa ara és el que es va fer abans amb la població migrada
espanyola. Sempre hi ha hagut una Catalunya ignorada. Són només la mà
d’obra. A TV3 no he vist una gran preocupació per intentar explicar-li
bé el Procés a una població que és la més acollonida i la que té més
vincles amb Espanya. Crec que podem dir que TV3 no li parla a una part
de la població catalana. La primera vegada que gent com els meus pares
va sentir Puigdemont parlant en castellà va ser el dia de la declaració
d’independència. Miren Tele 5 i Antena 3 perquè TV3 no els ofereix
coses que a ells els interessin. Mai els han vist com un públic
possible. Mai han dissenyat productes per a ells. No ens fem creus ara
si veiem que els castellanoparlants majoritàriament consumeixen Tele 5,
Antena 3 o La Sexta. Ni tampoc ara ens sorprenguem si la gent dels
barris castellanoparlants, siguin de Girona, del Bages o de l’àrea de
Barcelona, fan cas dels discursos de Ciutadans, del PP o fins i tot de
la Plataforma per Catalunya. Aquesta gent connecta amb els barris perquè
parla en el llenguatge i els codis que la gent dels barris entén
millor, i que no els fan sentir idiotes. No et pots queixar ara que no
et fan cas si durant dècades no els has anat a escoltar. Quan
l’independentisme ha vingut a barris com aquest, hi arriba com si fóssim
‘territorio comanche’. Després, vénen els tòpics que tots som
espanyolistes o fatxes, i no, escolta, aquí hi ha de tot, ‘indepes’ i no
‘indepes’, d’esquerres i de dretes, com a tot arreu.
—Aquest discurs de les dues Catalunyes és un discurs que han construït
durant dècades tant l’antiga CiU com el PSC. Els va anar molt bé per
repartir-se el territori, les xarxes de poder i les àrees d’influència.
CiU ha concebut una ràdio i una televisió públiques que no parlaven a
una part de la gent, i han deixat aquest terreny al PSOE i al PP. Però
el discurs de les dues Catalunyes és fals. Al Baix Llobregat, per
exemple, la barreja és total. No es poden fer imatges monolítiques. El
discurs dualista és un fracàs. Hi ha moltíssima gent que no és ni
independentista ni espanyolista. Estem ‘megabarrejats’. El discurs dels
dos blocs o de les dues Catalunyes es construeixen des del poder per
controlar el dubte.
Y esta gente no tiene a quien votar.
La ‘Santo’, però, diu tot això d’una tirada… s’atura dos segons en
silenci… i em llança això: “Ah, i ara no em diguis que jo sóc
espanyolista perquè critico TV3, eh!”.
—Jo vaig arribar fa 30 anys a l’Autònoma en un 124 [dit ‘ciento
veinticuatro’, en castellà] amb els meus quatre col·legues de
l’Hospitalet i, cinc anys després, vam acabar la carrera sent “los de
Hospitalet”. Ens ajuntàvem d’una manera natural amb els de Rubí,
Cornellà o Nou Barris. Però, quan hi vam arribar, vam ‘flipar’ perquè
vèiem per primera vegada en la nostra vida que molta gent jove parlava
català. Com pot ser que jo descobrís a l’Autònoma aquest món? I jo crec
que molta gent de comarques que arribava també a l’Autònoma, que anaven
igual de perduts que nosaltres, devia pensar: “Ostres, i aquests que
parlen castellà, d’on han sortit?”. Formàvem part del mateix país, i, en
canvi, hi havia una gran distància cultural. Els mitjans de
comunicació hi deuen haver tingut alguna cosa a veure, amb tot això, no?
Tremendo el detalle del 124... No conec a ningú que digues el cotxe en català.
—A l’Hospitalet tenim gent per omplir la plaça de l’Ajuntament amb els del sí, amb els del no i amb els vots nuls.
Amén!
—L’1-O ha trencat tòpics. Ha emergit al carrer una part de la població
que defensa el no a la independència i alhora vol votar. Per això
reivindico que aquelles 6.000 persones que l’1-O van votar “no” o nul a
l’Hospitalet són gent molt valenta. Van estar fent cua i protegint
col·legis en barris on molts veïns voten el PP o la Plataforma per
Catalunya. No són independentistes, però han entès que això anava d’una
altra cosa. És gent interessant. Crec que aquesta gent, en un referèndum
pactat, es multiplicaria per tres o per quatre.
Por favor, que lo pongan en los libros de texto ya!
Ara, la fortalesa del moviment independentista pot haver provocat una
reacció espanyolista. Però… és culpa de l’independentisme com a tal?
Això és fals. És culpa de tota la feina que ni uns ni altres han fet
durant els últims 30 o 40 anys. És fruit de la distància cultural que hi
ha entre catalans. És fruit de les desigualtats econòmiques, educatives
i socials a Catalunya. Hi ha uns murs que no es veuen però que
existeixen. Els partits que volen aprofitar tot això ho aprofitaran ‘a
tope’.
Siempre he sido un fan de la película "Reality bites" y no sólo por Winona o su pintura más o menos acertada de la Generación X. Más bien, por ese doble significado de su título, que pega de muerta en este post: Bocados de Realidad y La Realidad Muerde.
Del 
