 Durant
 uns instants, aquest dijous, la columna d’opinió de Pilar Rahola a 
l’edició impresa de La Vanguardia no era la mateixa que la digital. El Guardiola, no online s’havia transformat en el Corredor intel·ligent al
 paper. No es tractava d’un simple canvi de títol en l’article, sinó que
 era un de completament diferent (tot i el nom del segon, res a veure 
amb la pràctica esportiva, sinó amb l’eix ferroviari). Quan se’n van 
adonar, però, la columna de l’edició impresa va substituir la digital, 
que va ser eliminada del web de La Vanguardia (tot i que es pot trobar el rastre al catxé de Google).
Durant
 uns instants, aquest dijous, la columna d’opinió de Pilar Rahola a 
l’edició impresa de La Vanguardia no era la mateixa que la digital. El Guardiola, no online s’havia transformat en el Corredor intel·ligent al
 paper. No es tractava d’un simple canvi de títol en l’article, sinó que
 era un de completament diferent (tot i el nom del segon, res a veure 
amb la pràctica esportiva, sinó amb l’eix ferroviari). Quan se’n van 
adonar, però, la columna de l’edició impresa va substituir la digital, 
que va ser eliminada del web de La Vanguardia (tot i que es pot trobar el rastre al catxé de Google).El contingut de l’article evaporat era més pelut que el del corredor mediterrani. Rahola, a part de tornar a criticar la directiva del FC Barcelona per l’acord de patrocini de la samarreta amb Qatar Foundation, recriminava a Guardiola (que va jugar en aquell país dos anys) que l’hagués defensat públicament.
La desaparició de la columna es fa més sospitosa quan aquest dissabte l’assemblea de Compromissaris del club ha de ratificar o rebutjar l’acord amb la fundació. Així mateix cal recordar que els mitjans del grup Godó van posicionar-se clarament a favor de la candidatura de Sandro Rosell a les eleccions del Barça, per dir-ho de manera suau.
“El pitjor del que ha dit Guardiola és que el que passa a Qatar té a veure amb la tradició”, li recrimina Rahola en un passatge. “Mai hagués imaginat que defensaria una dictadura”, lamenta.
Amb tot, la periodista en culpa especialment els directius del club: “Em resulta molt trist que l’actual directiva del Barça estigui tan desesperada per guanyar la votació sobre Qatar, que fins i tot hagi tingut que treure el Crist gran de la processió per convèncer els compromissaris (…). Arribar a utilitzar en Guardiola per defensar els valors d’una dictadura és traspassar moltes fronteres, i cap ètica”, etziba Pilar Rahola.
Una foto del artículo que se escapó en el iPad, gracias a Barcepundit
Bueno, va, una pequeñita... Aquest és el país petit del que veiem d'un campanar a l'altre... Potser ara és un bon moment de dir allò de "Desperta Ferro!", però no per repartir com els de Roger de Llúria, si no per a que el ferro que mengem per ser més espabilats ens ajudi a veure una mica més enllà de la uniformitat del país.
 
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario