03 diciembre 2009

Coke of the night - Suerte es...


La Coke of the night de hoy va por la fortuna de disfrutar de un día de trabajo como los de últimamente que se pueden ir al carajo, pero despues ir a echar un partidito, una primera cerveza con los compis laborales que echan unas patadas y unas risas contigo, y rematarlo con otros clásicos a la vera de unos bocatas de prime time (canario con queso, chistorra con manchego, pinchos, etc)  y un remate de cafe y chupito(s).

Sí, es tarde y mañana se madruga, Pero da igual cuando hay una charla arregladora de mundos que espero nunca echar de menos, con una besona ("si apuestas por la reina de corazones") que comparte estas grandes Cokes, y una mentalidad o "way of life" que te obligan a escribir por la grandeza de las cosas pequeñas... A eso le intento llamar el Espíritu Catracho.

Que sí my friends, que somos unos privilegiados y que debemos ser conscientes de ello cada segundo que pasa por nuestro lado, a pesar de nuestras batallas particulares contra el otro resto del mundo.... A pesar de que mañana toca madrugar. París, o Phoenix, o LH bien valen esta "tragedia noctámbula"

Here in dry county
The promise has run dry
When nobody cries
And no one's getting out of here alive.
Not this time







2 comentarios:

ojalancia dijo...

Suerte es... another day in paradise.

Gran post.

Xavigur dijo...

No puc més que compartir les teves paraules (després de compartir amb tu aquesta vetllada "arregladora de mons", com dius, i aquells menjars regats amb cervesa i finiquitats amb café i xarrupets -varis-).
Són aquestes petites coses que acaben omplint alguns dels nostres buits i que poden donar a les nostres vivències part de l'encant. Moltes vegades pensem que només les grans ocasions donen sentit a la nostra vida, però oblidem que aquests petits moments també ens omplen i molt.
I són d'aquest tipus els moments que omplen la vida d'aquelles altres gents que viuen en societats ben diferents a la nostra, amb moltes més carències de les què pensem que nosaltres mateixos patim. I mira com els omplen la vida aquests petits moments, per a ells són la vida mateixa, el dia a dia. I nosaltres els oblidem embogits en la nostra voràgine diària.
Comparteixo el teu Esperit Catratxo.